Envia-ho a un amic:   |  Imprimeix: 
Comparteix :    | 



la CUP-Elx s'adhereix al manifest pel requisit lingüístic



Associacions,
sindicats i partits reclamen la incorporació  del coneixement
del valencià  com un requisit en el projecte de Llei de la
Funció  Pública Valenciana
requisitlinguistic-1.jpeg
 

Els
representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics
s’han concentrat davant la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei
d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar
públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per
a l’accés a un lloc de treball de les administracions
valencianes”
  (que us adjuntem amb
aquesta nota) i, així, reclamar al Govern valencià que no vaja per
darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la
llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública
i la seua relació amb els ciutadans. 

Els
representants de les associacions, sindicats i partits han destacat
el caràcter plural i unitari de la
iniciativa
, que continua oberta a l’adhesió
de noves organitzacions i col·lectius, així com el fet que el que
es reclama és simplement el respecte de l’administració al dret
dels ciutadans a fer servir qualsevol de les dues llengües oficials
al País Valencià en la seua relació amb ella i, per tant, a ser
atesos en valencià. 

D’altra
banda, també s’ha destacat el fet que aquesta reclamació és un
fet reconegut legalment en altres autonomies amb llengua pròpia, i
no només en Catalunya i les Illes Balears, amb les quals el País
Valencià comparteix la llengua catalana, sinó fins i tot en
autonomies que com la gallega han estat governades durant molt de
temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. En
aquest sentit, doncs, es tracta d’una
reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al
mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia

Finalment,
també s’ha destacat que, tot i que la xifra de llocs de
treball de les administracions públiques catalogats lingüísticament
al País Valencià és molt baixa, hi ha un nombre important de
funcionaris capacitats per atendre els ciutadans en la llengua pròpia
dels valencians, fet que expressa que la reforma del projecte de Llei
de la Funció Pública Valenciana en el sentit apuntat pels signants
del manifest seria perfectament aplicable i
no
significaria cap perjudici per als funcionaris, sinó un benefici per
als ciutadans



 

MANIFEST
A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC
DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES
 
 

Quan es
complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
(LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals
les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública
els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei
i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística
que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat
les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria
de normalitat social de la llengua pròpia.
 

Col·lectius,
entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la
llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan
usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència
el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els
serveis públics directament dependents de l’administració, han de
garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic
tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat
el servei que els és encomanat”.
 

Malgrat
que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions
i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el
“coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no
n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica.
En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha
hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara:
de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un
1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un
cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal
de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència
lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat
i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua
pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús
normal i habitual.
 

Durant aquest
temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones
que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració
valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les
proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà.
En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua
pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat”
com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però
ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans
ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments,
ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada
al País Valencià.
 

El Govern
valencià ha engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació
i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on
cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit
per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.
 

Per això,
les entitats signants d'aquest manifest han participat en totes les
iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s'han
dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació
lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat
article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció,
les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià,
tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest
requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals
compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El
País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua
llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.
 

Per tot
això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics,
i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària
de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment
al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració
pública. Només així garantirem que el personal de les administracions
valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una
discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar
que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i
actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és
la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la
Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià
és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà
una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians,
la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos
i regir-nos com a poble.
 

Les entitats
signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat
valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure
aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga,
per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial
que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït
en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes
li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot
arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres
institucions.